Seccions

  1. Els residus en salmorra de peixos i cocció de mariscs
  2. Reciclatge i reutilització de residus i efluents
  3. Processos utilitzats per a la recuperació de residus

Els residus en salmorra de peixos i cocció de mariscs

Les indústries de salmorra de peixos i cocció de mariscs produeixen aigües residuals amb una alta càrrega contaminant que s’han de gestionar adequadament per evitar un impacte mediambiental negatiu.

Depenent del seu origen i composició, aquests residus es classifiquen en:

Residus de la salmorra de peixos

  • Residus sòlids. Es deriven principalment de les etapes de tall i eviscerat, i estan compostos per restes dels peixos que es processen, entre les quals s’inclouen parts com caps, espines, cues i vísceres. Aquests residus es reutilitzen com a matèries primeres per a la producció de farina de peix, per la qual cosa el seu enviament a abocadors es redueix de manera important.
  • Residus líquids. Procedeixen de les salses esgotades i estan compostos principalment per matèria orgànica amb un alt contingut en proteïnes, sals, greixos i altres sòlids en suspensió. Alguns exemples de residus líquids són: aigua amb sang, aigües de rentat provinents de les etapes de tall, eviscerat i filetejat, premsat de polpa (en els congelats), i aigües provinents de les operacions de neteja.

Els cabals d’efluent residual acostumen a ser elevats, ja que són processos productius que requereixen una gran quantitat d’aigua.

Residus de la cocció de mariscs

  • Closques i caparassos. Procedeixen de gambes, llagostins, musclos, nècores, etc.
  • Aigües de cocció. Contenen sals minerals, proteïnes solubles, pèptids i compostos aromàtics.
  • Residus orgànics en general compostos per parts toves d’aquests animals que no són comercialitzables en primera instància.

En ambdós casos, és habitual la presència de gasos i olors produïts per compostos orgànics volàtils que es generen durant l’assecat i altres fases del procés productiu.

La descàrrega i disposició d’aquests residus sense un tractament adequat pot provocar:

  • Contaminació d’aigües superficials i subterrànies.
  • Emissió d’olors desagradables.
  • Proliferació de patògens.
  • Increment de la càrrega contaminant en abocadors.

Aquests residus contaminen l’aigua i el sòl, a més d’atreure insectes i generar olors molestes. Les normatives mediambientals obliguen a la gestió d’aquests residus, segons la següent jerarquia:

  • Prevenció
  • Reutilització
  • Reciclatge
  • Valorització
  • Eliminació

En aquest context, la valorització es presenta com una alternativa prioritària, pels seus beneficis mediambientals, econòmics i socials.

Reciclatge i reutilització de residus generats en salmorra de peix i cocció de marisc

Per complir amb la normativa indicada en el punt anterior, existeixen diversos processos que permeten la reutilització d’alguns dels components presents en aquests residus.

Reutilització de l’aigua

Les aigües residuals menys contaminades poden reutilitzar-se com a aigües de rentat del procés industrial.

Per la seva banda, les aigües procedents del refredament d’autoclau en l’elaboració de conserves poden emprar-se en la neteja d’equips i de la planta de producció.

Recuperació de residus com a subproductes

Algunes de les aplicacions més destacades són:

  • Utilització de residus de marisc i peix en preparació de paté i/o aliment animal, com l’elaboració de farines de peix
  • Recuperació de sòlids i greixos dels efluents, mitjançant centrifugació, concentració i posterior deshidratació per a formulacions d’alimentació animal.
  • Ús de les closques dels mariscs per al desenvolupament de productes com farines minerals.

Valorització energètica

Durant la digestió anaeròbia de residus orgànics rics en proteïnes i lípids, es genera biogàs.

Tecnologies com la pirolisi i gasificació s’utilitzen per transformar biomassa en energia.

De les fraccions més seques, com closques o restes deshidratades s’obtenen consumibles sòlids recuperats.

Valorització nutricional i alimentària

  • Farines de peix i marisc obtingudes per assecat i mòlta de residus. Aquestes farines poden ser usades en aqüicultura i alimentació animal.
  • Extractes proteics per a complements alimentaris o ingredients funcionals.
  • Sals minerals procedents de la recuperació de sodi, calci i magnesi d’aigües de cocció.
  • Les aigües procedents dels bullidors de marisc contenen molts sabors i nutrients, que es poden utilitzar per fer caldos, sopes i bases per a plats preparats.

Valorització per a indústria farmacèutica i cosmètica

  • Quitina i quitosà derivats de l’exoesquelet de crustacis, amb aplicacions en cosmètica, medicina i agricultura.
  • Col·lagen i gelatina obtinguts de pells i espines de peix, que poden ser usats en productes cosmètics i farmacèutics.

Valorització agrícola

  • Compostatge: producció d’adobs orgànics a partir de residus biodegradables.
  • Bioestimulants: extractes que faciliten el creixement de vegetals.

Processos utilitzats per a la recuperació de residus

Els processos més emprats per a la recuperació d’aigües i residus són:

  • Cribratges filtrants.
  • Sistemes de clarificació com flotadors.
  • Digestors anaerobis per a producció d’energia.
  • Filtració per membranes
  • Evaporació al buit.

Un procés innovador consisteix a extreure i concentrar les proteïnes i greixos rics en omega 3 per comercialitzar-los. Això s’aconsegueix amb l’acció combinada d’equips de membranes d’ultrafiltració i evaporació al buit. Finalment, mitjançant equips d’assecat s’obté farina de proteïna i àcids grassos oleics, que són productes amb un alt cost en el mercat d’alimentació.

La resta d’aigua, que sol contenir quantitats elevades de sal, pot ser tractada amb equips d’evapo-cristalització, que permeten obtenir un efluente net que pot ser abocat o reutilitzat. El residu càlcic obtingut després d’aquest procés pot ser utilitzat en el desgel de carreteres, així com en altres usos industrials.

Les tecnologies de filtració i concentració permeten anar un pas més enllà en la valorització de residus, convertint-los en productes d’alt valor comercial, i facilitant l’obtenció d’un abocament zero.

Malgrat aquests avenços, es plantegen reptes per al futur, entre els quals destaquen

  • Ampliar la dotació d’infraestructures adequades per al tractament de residus procedents de les indústries de salmorra de peixos i bullidors de mariscs, amb una optimització dels costos de separació i transformació.
  • Cobrir la necessitat de certificacions per a productes destinats a alimentació o cosmètica.

Bibliografia i consultes

https://condorchem.com/es/blog/vertido-cero-y-valorizacien-de-residuos-en-salazon-de-pescados-y-cocido-de-mariscos/