El tractament de salmorres és una de les majors preocupacions mediambientals a les empreses que generen aquest tipus de residu, a causa de la seva alta càrrega contaminant i de les dificultats que suposa el seu tractament.
La salmorra és una solució aquosa concentrada amb una o més sals, generalment clorur de sodi. Les salmorres es generen en múltiples activitats industrials, sent les més comunes les plantes de generació d’energia, la indústria del curtit de pells, la indústria que produeix aliments en conserva (olives i enciamats, salassos, pernil i embotits, etc.), les indústries química i farmacèutica, així com totes aquelles que tracten elevats volums d’aigua (descalcificació, desmineralització, òsmosi inversa, etc.).
Els efluents salins, encara que no siguin perillosos, han de ser correctament gestionats, ja que la seva descàrrega no controlada pot causar un elevat impacte ambiental. Aquesta gestió no sempre és senzilla i l’opció més idònia depèn sempre d’una llarga llista de factors, com cabal, concentració, situació geogràfica, disponibilitat de fonts residuals d’energia, etc. Entre les opcions possibles de gestió de les salmorres, no hi ha dubte que la més sostenible ambientalment consisteix a abordar-ne el tractament.
Les tècniques convencionals (tractaments fisicoquímic i biològic) no són viables per tractar els efluents de salmorres. Per garantir la màxima eficiència s’ha de recórrer a tècniques com l’òsmosi inversa, l’electròlisi i l’evaporació al buit. En funció de la concentració inicial de sals de la salmorra, pot ser convenient un primer procés de concentració de l’efluent mitjançant òsmosi inversa. Si la concentració de la salmorra ja és elevada, l’etapa d’òsmosi inversa és prescindible. A continuació, la salmorra concentrada es sotmet a un procés d’evaporació al buit en què es concentra encara més i es genera un corrent d’aigua de gran qualitat que pot ser mesclada amb la produïda en l’òsmosi inversa. Finalment, mitjançant un procés de cristal·lització s’obtenen les sals en estat sòlid, cristal·litzades i seques. Les sals poden ser revaloritzades per al seu ús en el control de gelades, en la regeneració de resines, etc.
En l’etapa de concentració, el procés d’òsmosi inversa pot ser substituït per un sistema d’electròlisi, el qual també permetria concentrar l’efluent de salmorra i produir un cabal d’aigua amb una molt baixa concentració de sals.
Si es disposa d’alguna font d’energia residual, pot ser aquesta aprofitada en el procés d’evaporació al buit, obtenint uns resultats excel·lents a un preu molt competitiu.
L’òsmosi inversa i l’electròlisi són processos que poden optimitzar el tractament de les salmorres. Però per si sols no constitueixen una alternativa de tractament, ja que produeixen un cabal d’aigua sense sals a canvi de generar sempre un efluente residual, en aquest cas amb una concentració de sals encara més elevada.
La tecnologia clau en el tractament de les salmorres és l’evaporació al buit, tècnica en la qual Condorchem Envitech és una empresa especialista amb una àmplia experiència dissenyant i construint els equips que millor s’adapten a les particularitats de cada client.
Els evaporadors al buit han demostrat ser, amb diferència, la tecnologia d’aplicació més exitosa per a aquest tipus d’efluents residuals. Permeten d’una banda obtenir el grau més alt de concentració possible, fins i tot fins a la sequedat de la sal, i de l’altra obtenir un efluente depurat que pot complir normalment amb els límits de vessament habituals, per la seva baixa conductivitat i presència de contaminació orgànica.
La gestió del concentrat és el punt més compromès del tractament. Hem d’intentar minimitzar-lo tot el que sigui possible i econòmicament viable, ja que el seu destí final serà gestor de residus (si és una salmorra molt concentrada) o fins i tot abocador, en cas de poder arribar a precipitar la sal.