En les últimes dècades hi ha hagut nombroses iniciatives per trobar un mètode precís que permeti quantificar i comparar l’esforç dels diferents països en relació amb la seva política ambiental i les actuacions realitzades amb la finalitat de mitigar l’impacte ambiental. De tots els mètodes ideats, l’Índex de Desempeny Ambiental és el que més consens reuneix i ha estat adoptat per un major nombre d’universitats i institucions públiques.
L’Índex de Desempeny Ambiental (EPI, Environmental Performance Index) és un mètode de càlcul que permet quantificar el desempreniment ambiental d’un país en base a les seves polítiques en matèria de medi ambient. Aquest índex l’ha desenvolupat la Universitat de Yale (USA) i es publica des de 1999 cada dos anys (encara que de 1999 a 2005 es calculava lleugerament diferent i es denominava Índex de Sostenibilitat Ambiental, ESI). Progressivament s’hi van afegint més països objecte d’anàlisi i en l’última edició de l’informe, publicat el 2012, es presenten dades de 178 països.
L’EPI s’obté mitjançant el càlcul i l’agregació ponderada de 20 indicadors que reflecteixen la situació ambiental a nivell nacional. Aquests indicadors s’agrupen en nou categories diferents, que al seu torn, es concentren en dos grans objectius: el primer, salut ambiental, que mesura la protecció de la salut humana en relació amb danys ambientals, i el segon, vitalitat dels ecosistemes, que avalua la protecció dels ecosistemes i la gestió dels recursos naturals. El primer objectiu engloba tres categories d’indicadors: (1) l’impacte del medi ambient en la salut, (2) els efectes de la qualitat de l’aire en la salut, i (3) aigua potable i sanejament. L’objectiu que analitza la vitalitat dels ecosistemes aglutina sis categories d’indicadors: (1) recursos hídrics, (2) recursos agrícoles, (3) recursos forestals, (4) recursos pesquers, (5) biodiversitat i hàbitat i, finalment, (6) canvi climàtic. Aquesta bateria de 20 indicadors estableix una imatge representativa dels diferents aspectes ambientals del país.
Els càlculs s’inicien transformant la informació preliminar en indicadors de desempreniment estandarditzats i comparables, mitjançant dades de població, de producció industrial, etc. Per al càlcul dels indicadors EPI s’utilitza una tecnologia denominada “proximidad a l’objectiu”, la qual avalua com de proper està el país a l’objectiu fixat per una norma determinada. Els objectius són prèviament determinats per les polítiques nacionals o internacionals o pels llindars científics establerts i comunament acceptats. Els indicadors reben una puntuació compresa entre 0 i 100, sent 0 la posició més allunyada de l’assoliment de l’objectiu i 100 la puntuació més propera possible a l’objectiu.
La quantificació dels indicadors permet un doble propòsit: d’una banda és possible la comparació de diferents països entre si i fins i tot realitzar un rànquing de països en funció d’un aspecte ambiental triat. D’altra banda, els indicadors permeten analitzar, per a un país determinat, l’evolució que ha seguit en els últims anys respecte a un indicador concret.
Per tant, un cop calculats els EPI per a 2012, es poden respondre preguntes del tipus Quin és el país que més contamina? Quin és el país industrialitzat més sostenible a nivell ambiental? Quin país llatinoamericà és el que més ha millorat a nivell ambiental en els últims 10 anys? A continuació es mostren diferents resultats obtinguts mitjançant el càlcul i el posterior anàlisi dels indicadors:
1. Gràfica sobre l’accés a l’aigua potable neta
2. Rànquing dels 30 països més sostenibles a nivell ambiental
3. Rànquing dels 10 països que pitjor tracten el medi ambient
4. Rànquing dels països llatinoamericans que més han millorat pel que fa a sostenibilitat ambiental
Així doncs, l’EPI és una excel·lent eina que permet analitzar i comparar la situació d’un país en funció de les actuacions realitzades amb la finalitat de complir els seus objectius ambientals fixats. Constitueix un mètode de càlcul que ha estat validat per nombrosos investigadors de diferents universitats i institucions públiques. No obstant això, també cal tenir en compte que existeixen aspectes ambientals que encara no es tenen en compte a l’hora de calcular els indicadors. És el cas d’informació com la qualitat de l’aigua dolça, la gestió dels residus sòlids urbans, la seguretat nuclear, la pèrdua de zones humides, els percentatges de reciclatge dels diferents tipus de residus i l’adaptació i la vulnerabilitat al canvi climàtic, entre d’altres. No obstant això, malgrat no incorporar aquesta informació, la imatge resultant de la bateria d’indicadors ambientals que integren l’EPI resulta molt representativa de la situació ambiental del país.