Les primeres referències que es tenen d’alguna cosa semblant a la destil·lació o evaporació les trobem en zones amb escassetat d’aigua de l’imperi egipci, on es bullia aigua en calderes i s’aprofitaven les gotes que es formaven a les tapes per ser begudes.
La primera tecnologia de destil·lació coneguda són els alambins i els seus primers usos documentats van ser de tipus alquímic, és a dir, s’utilitzaven per intentar aconseguir transformar elements químics en altres més valuosos. Òbviament aquesta aplicació mancava de base científica i no va ser fins anys més tard quan es va començar a utilitzar per separar elements químics dissolts en l’aigua i en l’elaboració de receptes.
La primera de les grans revolucions va arribar al segle VIII quan Abu Mussah-al-Sofi va descriure per primera vegada mètodes més avançats d’evaporació, així com altres tècniques de separació com la filtració o la sublimació. Durant aquests anys també es va treballar en la millora dels materials amb què es fabricaven els aparells.
Això va provocar una gran millora en la fabricació de perfums i alcohols, com va ser el cas de la destil·lació d’aigua de roses mitjançant arrossegament amb vapor.
Durant la resta de l’edat mitjana es té constància de la destil·lació d’alcohol, àcid nítric i altres productes en grans centres de coneixement, com monestirs i alguns centres estudiantils de grans ciutats de la vella Europa. Tanmateix, en llocs com El Caire la destil·lació i emmagatzematge de gasolina van ser portats a terme durant el segle XI, fet que suposa que devien existir tècniques depurades i aplicades a gran escala com forns de galeria, materials refractaris i refrigeradors d’alta eficiència.
Ja passada l’edat mitjana, es va desenvolupar el serpentí al voltant d’un tub pel qual passava el vapor a condensar, fet que va permetre recuperar líquids de baix punt d’ebullició i produir alcohol al 96% a gran escala, donant també lloc a l’aparició de licors d’alta graduació. La possibilitat de generar alcohol i àcids a gran escala va fer evolucionar el món de la química i es van estudiar les propietats d’àcids, bases, dissolvents orgànics i altres tipus de compostos.
Durant la revolució industrial es va emprar per primera vegada el vapor d’aigua per transmetre calor a altres cossos, gràcies als descobriments de Rumford, fet que permet obtenir gas inflamable a partir del carbó i també benzè a partir del quitrà. El 1856 s’instal·len les primeres plantes de destil·lació de quitrà de hulla.
La millora de la qualitat i resistència de materials com el vidre i el metall durant el segle XIX permet el desenvolupament de millors tecnologies de destil·lació, així com l’aparició de les primeres columnes de rectificació de funcionament continu.
Tot i això, sens dubte, la gran aportació d’aquesta època és el perfeccionament de les tècniques de refinat de petroli, fet que dóna lloc a l’obtenció de lubricants, combustibles, parafines, asfalt, etc. gràcies a tècniques de destil·lació.
A l’inici del segle XX les tecnologies continuen millorant donant lloc a sistemes com el cracking, utilitzat per primera vegada el 1936.
A mitjan segle comença l’estudi de la separació per destil·lació de mescles multicomponents, així com el perfeccionament de la separació de mescles azeotròpiques, que acaba donant com a resultat l’obtenció de productes pràcticament purs mitjançant destil·lació, rectificació i fraccionament a la dècada dels 80.
En aquestes últimes dècades les aplicacions de l’evaporació s’han multiplicat, convertint-la en una tecnologia apta per al tractament d’aigües, recuperació de soluts i purificació de líquids, entre altres.