Després de més de nou anys d’estudi, científics del Departament d’Agronomia de la Universitat de Còrdova han pogut concloure que “no hi ha diferència ni en el creixement de l’olivera de varietats habituals com Picual, ni en la producció, ni en la mida o qualitat del fruit entre una olivera regada amb aigua no salina i una altra regada amb aigua salina”, explica Ricardo Fernández-Escobar, responsable del projecte finançat sobretot gràcies al Pla Nacional d’Investigació.
Aquest descobriment amplia les possibilitats de regadiu dels agricultors que es dediquen a l’olivera, ja que les aigües salines, freqüents en terres de poques pluges, en general no són beneficioses per als cultius ni aptes per al consum humà. Tanmateix, aquest grup científic ha descobert que “les varietats més habituals en el cultiu (sobretot la Picual), toleren fins a 6 grams i mig de sal per litre d’aigua”. Per fer-se una idea, aquesta mesura suposa un grau de salinitat 5 o 6 vegades menor que la salinitat marina.
Aquest descobriment resulta especialment positiu, sobretot en llocs de poca aigua on cal recórrer a aquest tipus de solucions de cara a optimitzar el consum i tractament d’aigües
Beneficis del calci
A més, aquest grup ha aconseguit esbrinar que les oliveres en general són força tolerants al clorur però no pas al sodi (ambdós ions específics de les sals). Per evitar l’efecte perjudicial del sodi sobre una plantació d’oliveres “cal afegir calci a l’aigua de reg -afirma el professor Fernández-Escobar- ja que el calci reté el sodi a les arrels impedint que el sodi passi a la planta aèria i evitant així la seva toxicitat”. D’aquesta manera, l’agricultor, després d’un anàlisi de l’aigua de què disposa, pot prendre mesures per poder regar amb ella sense conseqüències negatives.
El grup de Ricardo Fernández-Escobar continua treballant en la millora de la nutrició global de l’olivera i, com ell mateix explica, “ara estem realitzant assajos des de Huelva a Jaén perquè hi hagi exemples directes a cadascuna d’aquestes zones dels aspectes importants de la nutrició de l’oliverar com són la deficiència de potassi o l’excés de nitrogen, que s’aplica per costum però genera molts problemes ambientals i de producció”.