Tractament fisicoquímic d’aigües residuals

A Condorchem Envitech dissenyem i instal·lem plantes per al tractament físic-químic d’aigües residuals d’última generació, les quals s’adapten a les necessitats i objectius de cada client, tenint en compte paràmetres com el volum i la composició de les aigües residuals a tractar.

Disposem d’una àmplia experiència en la caracterització de les aigües residuals, fet que ens permet garantir els màxims estàndards de qualitat en el disseny, fabricació, instal·lació, posada en marxa i supervisió de l’operació de diferents processos fisico-químics per al tractament de les aigües residuals generades en processos industrials.

En funció de la producció dels efluents, l’opció més convenient pot variar entre una depuradora compacta preparada per treballar en discontinu, una planta de tractament en continu o una depuradora que treballi de forma seqüencial (SBR).

Les plantes fisicoquímiques estan concebudes per al tractament dels efluents que contenen un o diversos dels següents contaminants:

• Sòlids en suspensió.
• Metalls pesants.
• Oli i greixos.
• Color.
• Compostos orgànics recalcitrants.
• Compostos tòxics (crom hexavalent, cianurs, pesticides, etc.).
• Elevada concentració de sals (salmorres).

Les empreses que generalment produeixen efluents amb aquests contaminants solen pertànyer a la indústria química, farmacèutica, cosmètica, tèxtil, alimentària (escorxadors, làcties, conserveres, cellers, enciamats, etc.), metal·lúrgica, del plàstic i dels adobats, entre altres.

Els processos que s’hauran d’implementar a la depuradora fisicoquímica per eliminar els contaminants variaran en funció d’aquests i seran alguns dels que es descriuen a continuació:

Flotació: Mitjançant la flotació es separen totes les substàncies menys denses que l’aigua; és el cas dels olis i dels greixos. En funció de les concentracions d’olis i greixos i de l’espai disponible, pot ser necessari afegir per la part inferior de l’equip un flux d’aire. Així s’aconsegueix accelerar l’ascensió de les gotes d’olis i partícules de greix fins a la superfície.

Decantació: La decantació o sedimentació permet que les partícules que es troben en suspensió a l’aigua es dipositin al fons del recipient gràcies a la diferència de densitats. De vegades aquest procés s’utilitza aïllat, per exemple per separar sòlids en suspensió ja presents a l’efluent, però generalment s’utilitza com a segona etapa d’un procés de precipitació o de coagulació-floculació, en la qual interessa separar les partícules la formació de les quals s’ha forçat en la primera etapa.

Precipitació: Mitjançant la precipitació s’aconsegueix transformar els contaminants, solubles, en altres substàncies insolubles que precipiten. Sovint, la reacció química que permet la formació d’un compost insoluble també aconsegueix canviar la naturalesa del contaminant, reduint la seva toxicitat. Mitjançant aquest procés es poden eliminar de l’efluent contaminants com el crom hexavalent i altres metalls pesants, cianurs, etc.

Coagulació-floculació: Si l’efluent presenta contaminants de naturalesa col·loïdal, serà necessari un procés de coagulació-floculació. Aquestes partícules (de mida entre 0,001 i 1 μm) presenten una gran estabilitat en suspensió i resulta impossible separar-les per flotació, decantació o filtració. La causa d’aquesta estabilitat és que els col·loides presenten càrregues superficials electroestàtiques del mateix signe, fet que provoca l’aparició de forces de repulsió entre elles que els impedeix aglomerar-se per sedimentar.

La coagulació consisteix en la desestabilització dels col·loides en neutralitzar les seves càrregues electroestàtiques, formant un flòcul. Això s’aconsegueix afegint a l’aigua un electròlit (coagulant).

La floculació consisteix a fomentar que els flòculs ja formats s’uneixin entre ells perquè adquireixin massa crítica suficient per decantar en un temps raonable. Per això es dosifica un agent químic, el floculant, que ajuda a reunir els flòculs individuals formant aglomerats de major mida i pes.

Neutralització: La neutralització consisteix en l’ajust del pH de l’efluent. Tot i que pot ser un procés independent, sol anar acompanyat d’un procés de precipitació. Molts contaminants són solubles a pH àcids o pH alcalins i a pH neutres canvien de forma i es redueix notablement la seva solubilitat.

Adsorció: L’adsorció permet que les molècules de contaminant s’adhereixin superficialment i de forma reversible a les partícules d’adsorbent. L’adsorbent és un material porós que disposa d’una gran superfície específica. L’adsorbent comunament utilitzat és el carbó actiu, tot i que n’hi ha d’altres també molt efectius com les zeolites, etc. Normalment, en augmentar la temperatura s’aconsegueix la desorció del contaminant, disposant de l’adsorbent regenerat per poder ser reutilitzat. Mitjançant aquest procés es poden eliminar contaminants de l’efluent com el color, compostos organohalogenats, metalls pesants, etc.

Filtració: La filtració permet la separació de partícules de mida macroscòpica de l’efluent. Es pot dur a terme per gravetat (filtres de grava, sorra o de carbó actiu) o a pressió (filtres premsa). En funció dels cabals d’efluent a tractar i de les partícules a separar, l’opció més convenient varia.

Electrocoagulació: L’electrocoagulació consisteix en la desestabilització dels col·loides, però en comptes que la responsable sigui l’addició d’un agent coagulant, es produeix per l’acció de corrent elèctric directe de baix voltatge i per l’acció d’elèctrodes metàl·lics de sacrifici, normalment alumini/ferr. El cost del tractament mitjançant electrocoagulació és sumament reduït, incloent el consum elèctric, recanvi d’elèctrodes, mà d’obra, etc.

Oxidació avançada: Els processos químics d’oxidació avançada utilitzen reactius oxidants per eliminar els contaminants. Aquests reactius solen ser ozó, peróxid d’hidrogen, hipoclorit, reactiu Fenton, radiació ultraviolada i ozó, i radiació ultraviolada i peróxid d’hidrogen, entre altres. S’utilitzaran uns o altres en base a les característiques de l’efluent.

Els processos d’oxidació avançada són idonis quan els contaminants de l’efluent són compostos orgànics recalcitrants, compostos tòxics o color, entre altres.