És ben conegut que durant la producció de licor es duu a terme un procés de fermentació seguit per una destil·lació, en la qual l’alcohol és separat de la resta de la mescla. Quan, per exemple, es destil·la most fermentat de melasses per obtenir alcohol etílic, s’obté un residu líquid de color fosc anomenat vinassa.
Així doncs, les vinasses són el residu dels processos de destil·lació que duen a terme els productors de begudes alcohòliques. Aquests residus acostumen a ser aprofitats a les alcoholeres, que acumulen els residus de nombrosos fabricants per produir alcohol per a ús industrial.
La quantitat de vinassa que s’obté per part del productor de begudes alcohòliques és de l’ordre de 12 a 13 vegades la quantitat d’alcohol produït, fet que implica que es genera un alt volum de residus. Aquesta vinassa conté una relació mitjana del 90% d’aigua i 10% de sòlids.
Pel que fa a la composició de les aigües de vinassa, cal destacar que contenen substàncies no biodegradables o molt difícils de sotmetre a un tractament físic-químic, a causa de la seva elevada càrrega orgànica, salinitat i la presència de sòlids en suspensió, per la qual cosa els mètodes tradicionals no resulten prou eficients per obtenir un efluente que pugui ser abocat o reutilitzat, ni per destil·lar l’alcohol que es troba a les vinasses.
Una de les millors alternatives per al seu tractament és procedir a un procés de concentració per evaporadors al buit a múltiples etapes. Amb aquest procés es poden tractar cabals elevats, com els que s’acostumen a trobar a les alcoholeres, i assolir concentrats d’unes 5 vegades en volum.
Gràcies als evaporadors al buit per a cabals elevats s’obtenen els següents resultats:
- S’obté l’alcohol per a ús industrial.
- S’obté aigua neta que es pot reutilitzar o abocar sense perill.
- S’obté un concentrat de residus que poden ser valoritzats mitjançant la seva transformació en energia.
Atès que les vinasses de la columna de destil·lació solen descarregar-se a uns 85ºC, el concentrat que s’obté després del procés d’evaporació pot utilitzar-se com a combustible pel seu acceptable poder calorífic en calderes de biomassa, barrejat amb altres combustibles sòlids.
Una altra alternativa és la biometanització mitjançant reactors biològics amb microorganismes anaerobis. El sistema ha de completar-se amb sistemes aerobis per obtenir els paràmetres d’abocament.
És una tecnologia que permet tractar grans volums d’aigües residuals en un temps curt. A més, atès que aquests processos no requereixen sistemes d’aeració i que poden operar a temperatures properes a l’ambient (entre 25 i 35ºC), el seu cost d’operació és realment baix.
Una altra de les seves grans avantatges està relacionada amb la recuperació d’energia, ja que s’obté com a subproducte d’aquest procés un gas compost principalment per metà i diòxid de carboni conegut com a biogàs, el qual pot ser utilitzat com a combustible alternatiu per a usos diversos dins la mateixa planta, com ara l’escalfament de calderes, forns i fins i tot en l’alimentació de generadors d’electricitat.