Les aigües àcides de mineria s’originen mitjançant l’oxidació química i biològica de la pirita. Aquest fenomen es produeix quan les roques que contenen aquests sulfuros entren en contacte amb aire o aigua. A això cal afegir que una aigua àcida procedent de roques i minerals inclou també nombrosos metalls en dissolució, que aporten una important toxicitat a l’efluent.
Així doncs, els drenatges àcids que es produeixen a les mines subterrànies i a cel obert són una de les principals fonts de contaminació de les aigües superficials i subterrànies que es troben al seu entorn.
Per evitar aquest dany mediambiental s’han de prendre mesures, tant preventives (o passives) com actives mitjançant la implantació de mètodes de tractament d’aquests efluents àcids.
Pel que fa a les tecnologies de tractament cal aclarir que en nombroses ocasions no és suficient un únic procediment, sinó que es fa necessària la combinació de diversos. Tot dependrà de cada cas i les seves múltiples variables.
Dit això, les principals tecnologies de tractament són:
Processos fisicoquímics i biològics, els resultats dels quals han estat molt satisfactoris pel que fa a la disminució dels metalls dissolts, l’augment del pH i la disminució de sulfats. El problema és que en ocasions resulten insuficients per depurar completament les aigües àcides.
La filtració, tant per membranes com granular, també pot ser un mètode eficient, encara que més complex i costós d’implantar que altres solucions.
Basses d’evaporació amb sistema d’atomització (spray mist), que habitualment es combinen amb una etapa prèvia de neutralització que corregeixi el pH de l’efluent fins a valors entre 7 i 8 mitjançant l’addició de sosa càustica o calç. Aquest mètode permet evaporar grans quantitats d’aigua, molt superiors al procés natural d’evaporació, amb una inversió molt petita.
La tecnologia spray mist permet atomitzar les gotes d’aigua, separant-les en micropartícules i elevar-les fins a altures àmpliament superiors als 50 metres, cosa que garanteix una gran efectivitat en el procés d’evaporació.
En la ubicació d’aquestes àrees d’evaporació intensa, cal tenir en compte que el fenomen de l’evaporació està molt relacionat amb el vent (aireig), per la qual cosa aquests aspersors s’han de situar, sempre que sigui possible, en superfícies obertes, on corri el vent sense obstacles, cuidant que no es produeixin aportacions no desitjables cap a l’entorn.
Separació mitjançant decantació o coagulació.
Com hem comentat anteriorment, tan importants o més que les tecnologies de tractament escollides, són les mesures de prevenció adoptades: prevenir i minimitzar la generació d’aigües àcides, detectar i caracteritzar possibles focus generadors de contaminació, així com punts de vessament, construcció de barreres, o concentrar els efluents i aïllar-los de l’entorn.
En aquest sentit, s’han desenvolupat alguns mètodes com l’emmagatzematge en mines subterrànies inundades o sota làmina d’aigua, amb l’objectiu d’evitar l’oxidació dels materials pirítics, o l’emmagatzematge en buits miners de superfície.