Seccions

El repte de la contaminació dels oceans

En les últimes dècades, la contaminació marina s’ha consolidat com un dels desafiaments mediambientals més urgents.

Cada any, milions de tones de residus són abocats al mar, amenaçant greument la biodiversitat i la salut dels ecosistemes marins.

A aquesta pressió se suma l’augment de les temperatures globals, que afecta directament la capacitat dels oceans per regular el clima i absorbir l’excés de diòxid de carboni.

conservació dels oceans

Aquests són els principals reptes que s’han d’afrontar a curt termini:

  • Cada any, milions de tones de deixalles, entre elles, plàstics, són abocats als mars, causant un impacte destructiu en la vida marina i els ecosistemes. Els animals marins poden confondre els plàstics amb aliment, cosa que pot portar a la desnutrició i, en molts casos, a la mort. Els microplàstics són petites partícules resultants de la descomposició de plàstics més grans, que han penetrat en la cadena alimentària marina, afectant totes les espècies, des del plàncton fins als grans depredadors.
  • La contaminació també procedeix de substàncies químiques tòxiques com pesticides, metalls pesants i productes farmacèutics que arriben als oceans a través dels rius i els abocaments de les ciutats. Aquestes substàncies poden provocar mutacions, malalties i disminució de la fertilitat en la vida marina, alterant profundament els ecosistemes oceànics.
  • Els vessaments de petroli són un altre exemple de contaminació. El cru cobreix els cossos dels animals i plantes marines, impedint la seva capacitat per respirar, alimentar-se i reproduir-se, per la qual cosa es produeix una elevada mortalitat.
  • La producció massiva d’antibiòtics produeix alteracions a mitjà i llarg termini en els ecosistemes.
  • La sobrepesca, la contaminació i el canvi climàtic estan reduint la biodiversitat marina i comprometent la seguretat alimentària de milions de persones.
  • Les pràctiques destructives de pesca, com l’ús de xarxes d’arrossegament, també tenen conseqüències devastadores. Aquestes xarxes no només capturen grans quantitats de peixos de totes les mides, sinó que també arrasen el fons marí, destruint hàbitats com els esculls i les praderies de pastures marines, que són essencials per a moltes espècies.
  • La sobrepesca és un fenomen que ocorre quan el ritme amb què es pesquen determinades poblacions de peixos supera la seva capacitat per reproduir-se. La sobrepesca no només afecta els peixos que són capturats, sinó també tot l’ecosistema, ja que altera la cadena alimentària i l’equilibri ecològic.
  • L’augment de les temperatures de l’aigua dels oceans està afectant els cicles de migració de moltes espècies marines i afectant la seva supervivència. Els canvis en la temperatura afecten directament els coralls, on les espècies marines perden les algues simbionts que els proporcionen aliment, amb el risc de desaparèixer de forma massiva.

Influència dels oceans en l’equilibri del planeta

La conservació dels oceans és fonamental per preservar l’equilibri ecològic del planeta. Així és com contribueixen els oceans a l’equilibri del planeta:

  • Els oceans actuen com un amortidor tèrmic, ja que absorbeixen i distribueixen la calor aportada pel sol a través de les corrents marines. Aquest procés influeix en patrons climàtics mundials com El Niño i La Niña, els quals afecten directament la temperatura i els fenòmens meteorològics del planeta.
  • Els esculls de coral, manglars i marismes ajuden a amortir els efectes de tempestes i huracans d’alta intensitat, protegint les costes i reduint l’impacte ambiental.
  • Els oceans assumeixen un paper fonamental en l’equilibri mediambiental, ja que regulen el clima i absorbeixen diòxid de carboni, (aproximadament el 30% del diòxid de carboni emès per l’activitat humana). Tanmateix, l’excés de CO₂ provoca l’acidificació de l’aigua, cosa que afecta organismes marins com coralls, mol·luscos i plàncton, que al seu torn poden alterar la resta dels ecosistemes marins.
  • La contaminació i l’escalfament global amenacen la producció d’oxigen als oceans i això pot suposar un greu problema, ja que gran part de l’oxigen que respirem prové d’organismes marins, especialment de la fotosíntesi del fitoplàncton.
  • Els oceans també constitueixen l’hàbitat d’una gran biodiversitat i són una font vital d’aliment i recursos per a l’equilibri biològic i l’alimentació humana.
  • D’altra banda, els oceans són l’agent principal de l’evaporació en el cicle de l’aigua. Això afecta de manera molt important la meteorologia i la disponibilitat d’aigua potable.

Situació actual dels oceans

Com hem esmentat, els ecosistemes oceànics s’han vist afectats i alterats a causa de la seva creixent contaminació.

La degradació dels ecosistemes marins, especialment a les zones costaneres, s’ha intensificat de manera considerable des de la segona meitat del segle XX.

Aquesta situació és conseqüència directa de l’acumulació de residus, entre els quals s’inclouen les aigües residuals generades per nuclis urbans, activitats agrícoles i ramaderes, així com per abocaments procedents de processos industrials.

És cert que s’han construït depuradores urbanes i que s’han endurit les normatives mediambientals pel que fa als límits d’abocaments, però aquestes depuradores es van dissenyar per reduir la presència dels contaminants més elementals, com ara sòlids en suspensió, DQO, olis, detergents, etc., per la qual cosa la seva efectivitat per eliminar contaminants emergents, entre els quals es troben els microcontaminants, és molt reduïda.

Aquests contaminants apareixen en concentracions molt baixes (ppm, ppb), i són perillosos per al medi ambient per la seva toxicitat. S’originen en activitats humanes com l’agricultura (herbicides, plaguicides, fertilitzants), en abocaments domèstics (escombraries, productes farmacèutics, higiene, etc.), i en efluents industrials com productes de neteja, dissolvents, desengreixants, conservants, greixos, metalls, etc.).

A la taula annexa s’indiquen els microcontaminants més freqüentment trobats en el medi ambient, classificats en grups en funció del seu origen.

contaminants dels oceans

Taula: Microcontaminants freqüentment trobats en el medi ambient

Entre les tècniques utilitzades en el tractament de microcontaminants, les que han demostrat una major efectivitat són:

  • Operacions de filtració basades en l’ús de membranes (UF/NF/OI)
  • Processos avançats d’oxidació (ozonització i oxidació catalítica)
  • Adsorció (mitjançant carbó actiu i altres materials absorbents)

La tecnologia juga un paper vital, oferint solucions innovadores per afrontar aquests desafiaments i protegir els nostres mars.

Actuacions per mantenir la sostenibilitat de l’ecosistema marí

La conservació i protecció dels oceans constitueix un desafiament global en què tant les institucions com els ciutadans tenim un paper clau a desenvolupar.

La prevenció és, sens dubte, l’estratègia més eficaç: si evitem la contaminació, eliminem la necessitat de corregir els seus efectes.

Per això, és fonamental impulsar mesures que contribueixin a preservar la salut dels ecosistemes marins, entre les quals destaquen:

  • Evitar l’abocament de substàncies químiques i residus tòxics al mar.
  • Reduir el consum de plàstics i controlar adequadament la seva gestió i eliminació.
  • Fomentar una comercialització sostenible dels productes del mar.
  • Utilitzar productes biodegradables sempre que sigui possible.
  • No deixar residus ni escombraries a les platges.
  • Practicar una navegació responsable, complint les normatives ambientals.
  • Promoure activament el reciclatge i l’economia circular.

A més, avui comptem amb eines tecnològiques i sistemes de monitoratge que permeten avaluar l’estat dels oceans en temps real i aplicar mesures correctores de manera més eficient i precisa.

Algunes de les tecnologies que s’apliquen són les següents:

Satèl·lits

S’han convertit en una eina valuosa per monitoritzar els oceans. Gràcies als satèl·lits, els científics poden recollir dades precises sobre diversos factors rellevants per comprendre l’evolució del medi marí, com:

  • Temperatura de la superfície del mar
  • Nivells de salinitat
  • Concentració de clorofil·la: Indica la presència de fitoplàncton, essencial per a la cadena alimentària marina.
  • Detecten àrees de contaminació i vessaments de petroli, permetent una resposta ràpida i eficaç per mitigar el dany ambiental.
  • Observació de patrons de circulació oceànica i la detecció de molts fenòmens ambientals.

En resum, els satèl·lits proporcionen dades crítiques que ajuden a guiar les polítiques de conservació i les estratègies de mitigació a nivell global.

Drones submarins

Els drones submarins estan equipats amb càmeres d’alta definició, sensors i eines de mostreig. Aquests aparells poden operar a grans profunditats i en condicions que serien impossibles per als humans.

Permeten la recollida de dades valuoses sobre la biodiversitat marina, la salut dels ecosistemes i la geologia submarina.

Una de les avantatges més significatives dels drones submarins és la seva capacitat per accedir a àrees remotes i perilloses, com les profunditats de l’oceà i les regions polars.

Neteja dels oceans

Per separar els contaminants presents a les aigües marines, s’utilitzen dues tècniques que tenen com a objectiu fonamental la separació dels plàstics:

  • Els vaixells recollidors de plàstic estan dissenyats i equipats amb sistemes avançats de filtració i recollida, amb els quals es poden recollir grans quantitats de plàstic flotant. Aquests vaixells empren xarxes especialitzades i mecanismes d’aspiració que atrapen el plàstic sense danyar la vida marina. Els plàstics recollits són després processats per al seu reciclatge o eliminació adequada. A més de recollir plàstic, alguns d’aquests vaixells també estan equipats amb sensors i equips de monitoratge per estudiar la concentració i l’impacte d’aquests materials en diferents zones oceàniques.
  • Les barreres flotants s’instal·len en rius, desembocadures i costes per interceptar plàstics i altres deixalles abans que arribin a l’oceà obert. Estan dissenyades per ser efectives fins i tot en condicions de corrent i onatge, capturant una gran quantitat de residus sense interferir amb la vida marina. En interceptar els plàstics en el seu origen, s’evita que es descomposin en microplàstics, els quals són molt més difícils d’eliminar.

Aqüicultura sostenible

Aqüicultura sostenible
L’aqüicultura sostenible és una pràctica que garanteix una producció responsable de peix per a consum humà. L’aqüicultura sostenible implica:

  • Elecció d’espècies adequades
  • Ús d’aliments i suplements naturals
  • Implementació de sistemes de gestió de residus eficients per evitar la contaminació de l’aigua.
  • Promou la cria d’espècies natives en lloc d’espècies exòtiques, que poden convertir-se en invasores si escapen al medi ambient

Mitjançant els sistemes de recirculació en aqüicultura es poden cultivar peixos en dipòsits on l’aigua és contínuament filtrada i reutilitzada, reduint la necessitat d’aigua dolça i minimitzant l’impacte ambiental.

També redueixen la transmissió de malalties, i permeten el control precís de les condicions ambientals, garantint la capacitat de produir peix durant tot l’any independentment de les condicions de l’entorn.

Conclusió

Els oceans allotgen una enorme varietat d’espècies que són essencials per a l’estabilitat dels ecosistemes i l’alimentació humana.

El deteriorament dels oceans a causa de la contaminació, l’escalfament global i la sobreexplotació té conseqüències greus per a l’equilibri del planeta. És fonamental adoptar mesures per reduir les emissions de carboni, protegir la biodiversitat marina i promoure pràctiques sostenibles en l’ús dels recursos oceànics.

Condorchem Enviro Solutions som una enginyeria especialitzada en el desenvolupament d’instal·lacions per al tractament d’aigües residuals. Ajudem empreses a gestionar els seus efluents residuals, garantint un abocament d’aigua segur per al medi ambient i promovent sistemes de reutilització d’aigua.

Bibliografia i consultes