Seccions

Indicadors de sostenibilitat ambiental

Davant la situació de sobreexplotació de recursos naturals que s’està duent a terme des de fa dècades al nostre planeta, es fa necessari disposar d’un conjunt de sistemes que ens permetin conèixer el grau d’afectació d’aquestes accions sobre l’entorn, ja sigui a nivell individual, d’una empresa, d’una regió o d’un país.

Els indicadors de sostenibilitat ambiental són eines que ens faciliten la mesura i avaluació de l’impacte de les nostres accions en el medi ambient. Aquests indicadors quantifiquen el grau de responsabilitat i sostenibilitat ambiental d’individus, organitzacions o comunitats.

A continuació, presentem alguns exemples d’aquests indicadors:

  • Petjada Ecològica: Mesura la quantitat de recursos naturals que consumim i compara aquest consum amb la capacitat de la Terra per regenerar-los. S’expressa en hectàrees globals i avalua la pressió que exercim sobre els ecosistemes.
  • Petjada de Carboni: Calcula les emissions de gasos d’efecte hivernacle (principalment diòxid de carboni) generades per les nostres activitats. Inclou tant les emissions directes (com l’ús de combustibles fòssils) com les indirectes (com la producció i transport de béns).
  • Petjada Hídrica: Avalua l’ús d’aigua en les nostres activitats quotidianes. Comprèn l’aigua directa (la que consumim) i l’aigua indirecta (la utilitzada en la producció de béns i serveis que consumim).
  • Petjada Social: Tot i que no és exclusivament ambiental, també es relaciona amb la sostenibilitat. Mesura l’impacte social de les nostres accions, considerant aspectes com l’equitat, la justícia i la qualitat de vida.

A més, l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible estableix 232 indicadors específics per mesurar el progrés cap als 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Aquests indicadors ajuden a prendre decisions més conscients i a treballar cap a un futur més sostenible, i abasten temes com la pobresa, la igualtat de gènere, la salut, l’educació i el medi ambient.

Alguns exemples específics d’aquests indicadors són:

  • Quantitat d’aigua consumida
  • Cicle de vida del producte
  • Matèria primera utilitzada
  • Emissions de diòxid de carboni en el transport
  • Gestió sostenible de residus
  • Utilització de les energies renovables
  • Minimització de l’impacte ambiental

Aquests indicadors són fonamentals per mesurar i millorar la sostenibilitat de les organitzacions, permetent prendre decisions informades i promoure pràctiques més responsables amb el medi ambient.

La petjada ecològica o mediambiental

La petjada ecològica, també denominada “mediambiental”, és una forma de mesurar l’impacte que la humanitat exerceix sobre el planeta. És la superfície ecològicament productiva necessària per aconseguir els recursos consumits per un individu, així com la necessària per absorbir els residus que genera.

S’utilitza com a indicador de sostenibilitat d’escala internacional, per mesurar l’impacte dels nostres hàbits en l’entorn. El concepte del càlcul de la petjada ecològica sorgeix dels següents aspectes:

  • Flux de materials i d’energia. Relatiu als que provenen de sistemes ecològics per produir qualsevol tipus de béns i serveis.
  • Sistemes ecològics per absorbir els residus generats. Es necessiten, tant durant el procés de producció, com en l’ús dels productes finals.
  • Espai físic. La producció de béns i serveis, així com el producte final requereixen d’un espai que és també ocupat amb infraestructures, habitatges, equipaments, etc., que redueix de la mateixa manera el terreny dels sistemes ecològics; i a més, no només en el lloc on es situa l’edificació o maquinària, sinó que també disposen d’un radi d’influència que varia segons el tipus d’activitat.

Cada any, la data del dia de la sobrecapacitat de la terra s’avança una mica més. Aquesta data correspon al dia a partir del qual els humans ja haurien consumit els recursos que el planeta pot produir en un any.

L’any 2024, la data del dia de sobrecapacitat de la terra ha estat fixada per al 2 d’agost). La Sobrecapacitat de la Terra està relacionada amb la selecció d’una data (a partir de l’any 1970) que permet determinar la quantitat de recursos que ha consumit la humanitat en el termini d’un any, enfront del que el planeta és capaç de produir.

És calculada per la Xarxa Global de la Petjada Ecològica (Global Footprint Network). S’obté dividint la biocapacitat mundial (la quantitat de recursos naturals generats per la Terra aquell any), per la petjada ecològica mundial (el consum de la humanitat dels recursos naturals de la Terra per a aquell any), i es multiplica per 365 dies.

Durant l’any 2023 la Terra va entrar en un dèficit ecològic, degut a que la demanda de recursos i serveis per part de la població mundial va superar àmpliament el que el planeta tenia capacitat de regenerar en matèria de recursos naturals. En tal sentit, es projecta que per a l’any 2030 es necessitaria un altre planeta Terra per poder suplir tal demanda i satisfer les necessitats de les futures generacions.

El càlcul de la petjada ecològica s’obté a partir de restar els recursos consumits per cada individu dels recursos generats pel planeta al llarg d’un any. La petjada ecològica s’expressa en hectàrees globals (hag). Així, de mitjana, un europeu necessitaria 4,5 hectàrees, mentre que un nord-americà necessitaria 6,6 hectàrees i un africà 2,7.

Els resultats d’aquest càlcul a escala mundial mostren que la capacitat del planeta per satisfer les necessitats dels seus habitants és insuficient. Consumim més recursos i produïm més residus que la biocapacitat del planeta per assimilar-los. Hem superat, a escala mundial, els límits de la resiliència de la natura i creat un dèficit ecològic.

Existeixen diverses calculadores de petjada ecològica a disposició de l’usuari, que permeten calcular-la de forma ràpida i senzilla. Entre elles:

Reduir la petjada ecològica global és, per tant, assumpte de tots, per la qual cosa cadascú ha d’actuar sobre el seu propi nivell de vida, amb la finalitat de limitar les emissions de CO2 i reduir així la petjada ecològica. És, per tant, fonamental adoptar uns nous hàbits com podrien ser:

La petjada de carboni

La petjada de carboni és una mesura que representa la quantitat de gasos d’efecte hivernacle (GEI) alliberats a l’atmosfera procedents de les activitats humanes, com la producció i el consum de béns i serveis. Aquests gasos inclouen diòxid de carboni (CO2), òxid de nitrogen (N2O), metà (CH4), hexafluorur de sofre (SF6), perfluorocarburs (PFC) i hidrofluorocarburs (HFC).

Calcular-la és fonamental per comprendre el nostre impacte ambiental i prendre mesures per reduir-lo. Aquests són passos bàsics per calcular la petjada de carboni:

  • Identificar i documentar les fonts de GEI
  • Seleccionar un mètode de càlcul
  • Recollir dades de l’activitat
  • Obtenir factors d’emissió
  • Calcular les emissions

La petjada de carboni es divideix en dues categories: directa i indirecta.

Petjada de carboni directa

La petjada de carboni directa es refereix a les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI) que provenen directament de les activitats o processos d’una persona, empresa o entitat. Exemples:

  • Consum d’energia a la llar: les emissions de GEI generades per la utilització d’electricitat, gas natural o petroli utilitzats en la calefacció, la refrigeració, la il·luminació i els electrodomèstics.
  • Transport personal: les emissions de GEI produïdes per conduir un automòbil o viatjar en avió.
  • Processos industrials: les emissions de GEI relacionades amb la fabricació i producció de béns.

Petjada de carboni indirecta

La petjada de carboni indirecta es refereix a les emissions de GEI associades amb productes o serveis que una persona o entitat utilitza, però que no són produïdes directament per ells. Exemples:

  • Producció i transport d’aliments: les emissions de GEI generades durant la producció, transport i distribució d’aliments que consumim.
  • Productes: les emissions de GEI relacionades amb la fabricació i transport de béns que adquirim, com roba, dispositius electrònics o mobles.
  • Electricitat: les emissions de GEI provinents de la generació d’electricitat en centrals elèctriques que subministren energia a les llars i empreses.
  • Factors d’emissió: Els factors d’emissió representen la quantitat mitjana de GEI emesos. S’expressen en unitats com equivalents de diòxid de carboni (CO₂e).

Exemple: El factor d’emissió del maó és d’aproximadament 241,8 kg de CO2e per tona de maó.

Per calcular les emissions d’aquest material, multipliquem la quantitat de maons utilitzats per aquest factor.

Els factors d’emissió s’obtenen de fonts oficials i bases de dades governamentals. Aquests factors inclouen no només emissions de CO2, sinó també les de gasos com metà (CH4) i òxid nitrós (N2O).

Les activitats que generen les majors emissions de diòxid de carboni (CO2) varien segons el sector, la regió i la política específiques de cada país, per exemple: Agricultura i ramaderia, transports, sistemes de climatització, indústria… etc.

És fonamental considerar tant les emissions directes com les indirectes per abordar el canvi climàtic de manera efectiva.

La petjada hídrica

La petjada hídrica és el terme usat per indicar l’ús directe o indirecte que els éssers humans fem de l’aigua dolça al planeta. Es tracta d’un indicador molt utilitzat en estudis mediambientals i de sostenibilitat per mesurar el volum total d’aigua dolça que és emprat en la producció dels béns i serveis tant a nivell individual, com social, a fi de conèixer l’ús d’aquest preuat recurs i optimitzar-ne la gestió eficient.

La petjada hídrica es calcula sumant el volum d’aigua consumida, evaporada o contaminada, per unitat de temps o per unitat de massa, en un punt concret, com pot ser una fàbrica o la conca d’un riu. Aquest indicador és clau ja que l’impacte de l’activitat humana en els sistemes hídrics acostuma a estar relacionat amb el consum humà, el qual freqüentment acaba sent responsable de problemes com l’escassetat o la contaminació de l’aigua.

La definició de petjada hídrica va ser introduïda el 2002 pel professor Arjen Hoekstra de l’Institut UNESCO-IHE, com un indicador alternatiu de l’ús de l’aigua.

Posteriorment, la cooperació entre les institucions globals líders en aquest camp, va portar a la creació de la Water Footprint Network el 2008, que té com a objectiu coordinar els esforços per desenvolupar i difondre el coneixement sobre els conceptes de petjada hídrica, mètodes i eines. Així mateix, la nova norma ISO 14046 va unificar conceptes a nivell mundial en petjada hídrica i va passar a ser el referent internacional per a empreses, processos i productes.

Un exemple el constitueix el fet que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que en un hàbit diari com una dutxa de 10 minuts consumim 200 litres d’aigua. Com a conseqüència d’aquesta i altres activitats, una persona consumeix de mitjana a l’any 1.385 metres cúbics d’aigua; no obstant això, els referents més utilitzats són els de la petjada hídrica dels aliments.

L’ONU assegura que, depenent de la dieta que es tingui, els aliments que consumeix diàriament una persona equivalen a l’ús d’entre 2.000 i 5.000 litres d’aigua per a la seva producció. A més, ha calculat que el 70% de la petjada hídrica a nivell mundial està relacionada amb el que es menja, i avisa que la demanda mundial d’aigua podria augmentar un 50% per al 2030.

Altres exemples de petjada hídrica d’aliments són:

  • 13.000 litres d’aigua són necessaris per produir 1 kg de carn de vedella
  • 17.195 litres d’aigua per produir 1 kg de xocolata
  • 3.000 litres d’aigua per produir 1 kg d’arròs
  • 117 litres d’aigua per 1 got de vi de 125 ml
  • 50 litres d’aigua per 1 taronja
  • 1.000 litres d’aigua per 1 litre de llet
  • 900 litres d’aigua per 1 quilo de blat de moro
  • 1.300 litres d’aigua per 1 quilo de blat

El malbaratament d’aliments és equivalent a malgastar aigua, ja que no es tenen en compte els recursos hídrics destinats a la seva producció. Els actuals problemes mediambientals, com les persistents sequeres, ens recorden que no podem seguir consumint aigua a aquest ritme totalment irracional.

S’ha de recordar que aquest recurs del qual depenen totes les formes de vida de la Terra, és cada cop més escàs degut al canvi climàtic, a la contaminació de l’aigua i a l’augment de la població; així mateix, cal assenyalar que l’extracció i gestió de l’aigua també té un impacte en l’emissió de CO2 degut a l’energia requerida per al seu tractament i distribució.

Tipus de petjada hídrica

Pel que fa als components de la petjada hídrica o tipus de petjada hídrica, aquesta consta de tres sumands que s’han denominat segons els colors assignats usualment a l’aigua:

  • Petjada hídrica verda: conté la fracció de petjada expressada com cabal (volum/temps) que procedeix directament de l’aigua de pluja o neu i que s’emmagatzema al sòl en capes superficials a l’abast de les plantes, i que és evaporada en el procés productiu o incorporada en un producte.
  • Petjada hídrica blava: es refereix al volum d’aigua que procedeix o es capta de cossos d’aigua naturals superficials o subterrànies expressada com cabal (volum/temps), mitjançant infraestructures o instal·lacions operades per l’home per a la producció d’un producte o la provisió d’un servei. L’agricultura de regadiu, la indústria i l’ús domèstic de l’aigua poden tenir petjada hídrica blava.
  • Petjada hídrica gris: es refereix al volum d’aigua contaminada en els processos i que posteriorment és necessari tractar per complir amb els paràmetres exigits per la normativa sectorial del curs o organisme receptor dels vessaments finals de procés.

La mesura de la petjada hídrica es fa de forma modular, és a dir, sumant les necessitats d’ús i consum d’aigua de cada etapa de producció des de l’origen fins al consumidor final. La seva unitat varia segons el tipus del sector al qual se li mesura la petjada hídrica.

Així, per exemple, la petjada hídrica d’un producte de carn pot mesurar-se en m3/kg, representant la quantitat d’aigua necessària per produir un quilo de carn en tota la cadena de subministrament; mentre que la petjada hídrica d’un individu pot mesurar-se en m3/any, representant la quantitat d’aigua consumida al llarg del temps.

Existeixen dues principals metodologies per al càlcul de la petjada hídrica:

  • La metodologia de la Water Footprint Network, es basa en el càlcul de l’aigua usada, directa o indirectament, per un productor o per un consumidor de productes o serveis.
  • La metodologia de la UNE-EN-ISO 14046 consisteix bàsicament a particularitzar la metodologia d’Anàlisi de Cicle de Vida (ACV) de la norma ISO 14044, orientant l’anàlisi d’inventari i els impactes ambientals a l’aigua.

Per a la reducció de la petjada hídrica com a consumidor, es recomana:

  • Seguir una alimentació sostenible i reduir el consum d’aquells aliments que requereixen més aigua, com la carn.
  • Donar suport a l’agricultura, la ramaderia i la pesca sostenible i local.
  • Optar per un consum responsable i per l’economia circular.
  • Reciclar el que consumeixes i evitar usar productes d’un sol ús.
  • Reduir el malbaratament d’aliments.
  • Comprar productes d’energia eficient.

I, pel que fa a l’activitat empresarial, es recomana:

  • Implantar un sistema de qualitat mediambiental.
  • Fomentar el reciclatge, la reutilització i el consum ecològic dins l’empresa.
  • Contractar proveïdors compromesos amb la reducció de la petjada hídrica.
  • Digitalitzar tot el possible per estalviar, per exemple, en paper.
  • Realitzar una gestió de mesura i adaptació de procediments per generar un ús eficient de l’aigua en tot el procés productiu, buscant la màxima producció amb el mínim consum d’aigua.
  • Buscar cadenes de subministraments i matèries primeres locals per reduir el consum indirecte produït pel transport.

La petjada social

L’actual entorn globalitzat motiva cada cop més a les empreses una gestió adequada de riscos a través d’una autoavaluació per implementar, millorar o corregir accions i estratègies que generin un impacte social positiu, no només en termes econòmics, sinó també de connexió amb la societat, és a dir, gestionar la petjada social de l’organització, la qual s’entén com l’impacte que genera una organització sobre la comunitat en la qual està present.

La petjada social quantifica l’impacte de l’activitat de l’empresa en matèria humana, laboral i social. En la determinació de la petjada social s’utilitzen factors com els llocs de treball creats, el consum desmesurat de recursos, la distribució de recursos i els excessos que es puguin produir en el sector productiu.

Mitjançant polítiques d’inversió responsable, molts inversors sol·liciten a les organitzacions informació relativa a la Diversitat, Drets Humans, Pràctiques Laborals, Salut i Seguretat Laboral i la protecció de les comunitats locals. D’aquí deriva la importància de poder mesurar quina és la petjada social de les nostres empreses.

Els resultats socials enalteixen el vincle de les empreses amb tots els seus grups d’interès: equip, clients, inversors, administració pública i la comunitat. A més, es converteix en un factor estratègic i beneficiós a l’hora de dissenyar les polítiques i estratègies de la companyia en matèria social.

La petjada social té dos objectius, en primer lloc, reforçar el rendiment de la companyia, que a més pot derivar en possibles inversions, i el posicionament de la marca respecte a la competència; així mateix, permet a l’empresa distribuir els recursos d’una manera més eficient tenint en compte els seus efectes. Depenent del nostre àmbit d’actuació l’impacte social de la nostra activitat pot ser sobre una àrea geogràfica, un sector.

Existeixen diferents metodologies per conèixer la petjada social de les organitzacions, entre elles, IRIS (Impact Reporting and Investment Standards) i SROI (Social Return on Investment).

IRIS s’usa per definir, monitoritzar i reportar el rendiment social, mediambiental i financer derivat de la inversió d’impacte. El seu objectiu és proveir uns estàndards per al reporting que permeti informar els inversors sobre els impactes socials i mediambientals de les firmes en què inverteix.

Fem servir la metodologia SROI perquè ens permeti mesurar i atorgar valor que es crea derivat de la nostra activitat, aportant benestar a la societat. Així mateix aquesta metodologia pot ser usada per valorar canvis en les relacions amb els grups d’interès i identificar formes de millorar el rendiment d’inversions socials.

El càlcul i la gestió de la petjada social s’enfronta a diferents reptes. En primer lloc, cal redefinir constantment els indicadors. Per exemple, no és suficient conèixer quanta gent amb discapacitat de la nostra regió integrem a la nostra empresa, sinó amb quins altres factors estem vinculats a la discapacitat, és a dir, com evoluciona l’educació de persones amb discapacitat en les nostres àrees d’impacte, i de quina manera podem millorar la seva ocupabilitat.

Finalment, és necessari el compromís de l’alta direcció que aposti pel desenvolupament d’un model que clarament defineixi: recursos i limitacions, processos, resultats, efectes i impactes que permetin el progrés de l’organització en qüestions socials.

Resum

La humanitat utilitza els recursos de la natura, per a la satisfacció de les seves necessitats primàries i col·lectives. Aquestes accions han generat efectes negatius per al medi ambient a un ritme accelerat. S’estima que a principis de la dècada de 1970 es va traspassar el llindar crític del consum desmesurat de recursos naturals, amb les següents conseqüències:

  • Liberació de partícules de diòxid de carboni i gasos d’efecte hivernacle, generant un canvi climàtic amb un impacte negatiu.
  • Desforestació.
  • Pèrdua d’espècies, la majoria d’elles en clar perill d’extinció i inflació, entre altres efectes.

Els humans hem consumit més recursos dels que el planeta pot regenerar. És urgent sensibilitzar i conscienciar la població, en l’adopció d’un estil de vida més sostenible. D’aquesta manera es contribuirà a reduir l’ús de recursos, així com frenar la degradació ambiental.

La creació dels indicadors de sostenibilitat mediambiental, han permès establir unes pautes i límits per conscienciar la població i les seves manifestacions socials, de la imperiosa necessitat d’intervenir en el sentit d’harmonitzar-nos amb el nostre medi ambient; per a això s’imposen canvis en l’estil de vida dels individus i grups socials, i la utilització de sistemes sostenibles per a comunicació, transport, alimentació, energia, etc.

Amb el pas dels anys, la preocupació pel medi ambient ha augmentat. Les empreses tenen molt a aportar, en especial, per reduir les seves externalitats negatives. Han de fer-ho a través dels seus plans i estratègies, però és necessari incloure un mètode de mesura adequat per determinar si les accions realitzades són un èxit.

El primer pas consisteix a establir els indicadors de sostenibilitat, que estaran basats en una anàlisi de materialitat. Es tracta d’un procés que ajuda l’empresa a determinar en quines àrees centrar-se. Això la porta a prioritzar entre objectius, alhora que repara en les preocupacions dels grups d’interès. Així, es parteix d’una base sòlida amb la qual cobrir la resta de les etapes.

Així mateix, es requereix l’aplicació de polítiques urgents que permetin canviar el model de producció i consum. Amb això s’assolirà una relació més sostenible amb el nostre planeta.

Els indicadors de sostenibilitat són essencials per crear un pla sòlid. Sense ells no se sabria si s’està avançant en la direcció adequada o si els objectius s’estan assolint.

    Interessat en aquesta solució?