Les cendres que es produeixen en els processos de combustió que es duen a terme en centrals energètiques de biomassa i carbó mineral poden ser recuperades i ser utilitzades per al tractament d’aigües residuals.
Aquestes cendres poden emprar-se tal com s’han recollit o bé ser tractades abans de la seva utilització en cas que sigui necessari millorar la seva capacitat adsorbent.
L’ús d’aquestes cendres procedents de centrals energètiques té una gran utilitat en indústries que generin residus tòxics com ara metalls pesants (mercuri i cadmi) i colorants, ja que facilita la seva eliminació amb una gran efectivitat.
Tal com succeeix quan es duu a terme un tractament mitjançant carbó activat, n’hi ha prou amb posar les cendres en contacte amb l’efluent contaminat. Per a això es fa passar el corrent d’aigua a través d’un filtre fix, de manera que les cendres absorbeixin els contaminants i deixin passar l’aigua, ja neta, pel filtre.
Per la seva banda, el carbó actiu és un dels principals adsorbents per al tractament d’aigües contaminades i el seu ús és vàlid en diferents entorns, tant per a filtres d’ús domèstic com per al tractament de vessaments en entorns naturals amb alts nivells de contaminació per agents químics tòxics.
Es tracta a més d’una tecnologia molt econòmica i que encara ho pot ser més, ja que des de fa anys s’està analitzant la possibilitat d’obtenir carbó actiu a partir de matèries primeres autòctones i, en general, molt barates com les fustes d’olivera, alzina, eucaliptus, troncs de garric i ginesta, troncs de vinya o ossos de cirera.
Entre les principals característiques del carbó actiu destaca l’elevat grau de desenvolupament de l’àrea superficial i porositat que posseeix, propietats que li confereixen una alta capacitat per adsorbir gasos, vapors i soluts en dissolució. El principal avantatge respecte a altres alternatives per al tractament d’aigües residuals és la seva fàcil preparació i regeneració a un baix cost, a més que es tracta d’un adsorbent molt versàtil i químicament estable.
Les investigacions més actuals busquen fórmules per aprofitar materials descartables tan abundants com el plàstic, gomes i altres residus d’origen industrial per preparar adsorbents carbonosos.